Existeixen milers de factors que poden influir en la nostra atenció en la conducció.  Els conductors no associem el risc que suposa una distracció tant bé com el risc que suposen les drogues, l’alcohol o d’altres factors. Però les distraccions al volant són la causa de més del 30% dels accidents.

L’explicació pot ser ben senzilla: els automobilistes ens sentim més relaxats a mesura que anem adquirint experiència i tendim a dedicar el temps que passen al cotxe a d’altres activitats. A més, el ritme de vida actual a vegades ens obliga a córrer riscs innecessaris com menjar, llegir…

FACTORS EXTERNS

Hi ha factors externs que faciliten que la persona que condueix perdi la seva atenció, per exemple: carreteres que ens són molt familiars o que ens resulten monòtones, doncs fan que baixem la guàrdia i no prestem atenció, una senyalització excessiva, situacions alienes al trànsit com la publicitat, el mòbil o les pròpies de la conducció com poden ser els accidents, en els que acostumem a mirar què ha passat.

FACTORS INTERNS

Entre les circumstàncies personals del conductor tindríem les pròpies capacitats.  L’estat en que es trobi la persona que porta el vehicle és un factor determinant. Si tenim son o estem cansats ens és més difícil mantenir l’atenció.  Per suposat l’alcohol, les drogues i els medicaments també són factors facilitadors de les distraccions.

També té molta importància l’estat físic del conductor, que pot patir canvis durant la conducció, especialment quan aquesta és de molta durada.

NO ENS RELAXEM: ATENCIÓ DURANT LA CONDUCCIÓ

La tasca de conduir implica que al volant organitzem i coordinem tota la informació i els estímuls que ens arriben simultàniament. Exigeix per tant mantenir un nivell adequat d’atenció selectiva, mantinguda i dividida.

ATENCIÓ SELECTIVA

És  aquella en la que el conductor, de tots els estímuls que rep, selecciona aquells que li aporten la informació necessària per executar la seva tasca, destriant aquells que no li són necessaris. Com més gran sigui la nostra experiència al volant més fàcil ens resultarà discriminar la informació que no ens és necessària.

ATENCIÓ MANTINGUDA

És aquella que es prorroga en el temps durant la conducció, es manté i dona respostes a les diferents situacions que es presenten durant el nostre recorregut. Com l’atenció selectiva, la mantinguda també es veu afectada per factors externs i per factors propis de la persona que condueix que dificulten la seva concentració.

ATENCIÓ DIVIDIDA

Durant la conducció és necessari en moltes ocasions dividir l’atenció en vàries fonts d’ informació. Això és més senzill quan la informació es percep per dos vies diferents, per exemple, l’auditiva i la visual. O quan la tasca no requereix molt esforç, fet que facilita atendre una nova tasca.

QUINS TIPUS DE DISTRACCIONS EXISTEIXEN?

Mentre conduïm poden existir moltes distraccions que ens facin perdre l’atenció, sent les següents algunes de les més comunes:

Manipulació de la ràdio i dispositius musicals

Tant habitual com canviar d’emissora de ràdio, de cançó o simplement pujar/baixar el volum de la música són pràctiques que realitzem habitualment i que hem integrat en la conducció como una cosa normal, no obstant aquests gestos comporten un risc que no és necessari córrer.

Si no anem sols al vehicle, l’acompanyant és qui ha de dedicar-se a aquestes qüestions.

Menjar o beure dins del vehicle

Són dues accions que dificulten conduir amb seguretat. Hem de mantenir les dues mans al volant i si mengem o bevem una d’elles estarà ocupada, fet que suposa un risc i pot ser considerat conducció negligent. És millor para a descansar i aprofitar la parada per menjar i beure alguna cosa.

La companyia al vehicle

Quan anem acompanyats és normal que anem parlant però no hem de desviar la vista de la conducció.

• S’ha de mantenir un bon ambient en l’interior del vehicle evitant conversacions que ens alterin.
• No discutir mentre conduïm perquè la nostra atenció es dividirà.
• A vegades els nens poden ser un factor de distracció molt gran. Des de que són petits és important ensenyar-los-hi que dins del vehicle en funcionament s’ha d’anar calmat i no s’ha de molestar a la persona que condueix i molt menys realitzar jocs que puguin fomentar situacions que distreguin al conductor.

Fumar mentre es condueix

No és únicament tenir la cigarret entre els dits  sinó encendre’l, apagar-lo o tirar la cendra i que no caigui aquesta, ja que en aquest cas la mirada es dirigirà on hagi caigut i fins i tot pot fer que hi hagi moviments bruscs per intentar no cremar-se.

És per això, a banda de la pròpia salut i de la  de la resta d’ocupants, que probablement s’aprovarà aviat la prohibició de conduir dins dels vehicles.   

Manipulació del GPS

Tot i que pot ser de gran utilitat, la seva manipulació inadequada pot causar-nos distraccions importants.

• La seva programació ha de fer-se sempre abans de començar el viatge i sempre amb el vehicle parat.
• S’han d’utilitzar amb veu per evitar estar pendent de mirar-lo.

Telèfon mòbil

El telèfon mòbil augmenta considerablement el risc de patir un accident.

• Es obligatori l’ús d’un sistema de mans lliures per establir comunicacions telefòniques.
• Tot i utilitzar el mans lliures, la capacitat de concentració al volant es perd en gran mesura pel que s’aconsella no parlar per telèfon mentre es condueix. Estudis apunten que, parlant pel mans lliures, els conductors no perceben el 40% de les senyals, la velocitat acostuma a baixar i el temps de reacció és més gran.
• Està prohibit manipular al mòbil i escriure missatges, ja que per fer aquestes accions cal desviar la mirada de la carretera.

Buscar objectes

La recerca d’objectes, per exemple a la guantera, és una altra de les coses que acostumem a fer i que s’ha d’evitar.

Tafanejar en accidents

També és important intentar no distreure’ns de la nostra conducció quan s’ha produït un accident. Si ja estant atenent a les persones afectades no ens distraguem mirant què ha passat i s’ha de mirar de seguir circulant sense interrompre el ritme normal de la circulació, evitant formar cues i, fins i tot, provocar nous accidents.