Les escoles Llissach de Santpedor i La Gleva de les Masies de Voltregà, participen en un projecte, liderat per l’empresa Neuro in Bussiness i en el que intervenen com a socis d’investigació el Departament de Recerca i innovació de la UManresa-UVIC-UCC i personal investigador del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la UB.

L’objectiu principal de l’estudi és mesurar l’impacte en el desenvolupament d’habilitats cognitives i no cognitives en estudiants dels darrers cursos de primària i dels cursos inicials de secundària mitjançant els jocs de taula (no d’atzar).

El projecte Desenvolupament d’habilitats a través dels jocs de taula té el seu origen, per una banda, de la constatació que des del camp de la neurociència s’ha demostrat que les «pantalles” exerceixen un efecte perjudicial en el rendiment acadèmic i, per altra, de les dades de creixent addicció de joves i adolescents a videojocs i aplicacions telemàtiques.

Conscients que el confinament provocat per la Covid-19 i les mesures adoptades per mitigar el seu contagi han fet que l’ús dels dispositius entre nens i adolescents hagi augmentat, l’empresa Neuro in Business, s’ha posat al capdavant d’un projecte d’investigació en què ha sumat sinergies d’universitats, escoles i altres actors com montepio.

L’investigador principal de la recerca, Xavi Sardà, comenta que «estem en el moment de la història de la humanitat amb els nivells d’escolarització més elevats, accés a la informació en tot moment i a tot arreu, i sembla que cada cop hagi menys interès a aprendre; i així no evolucionem ni com a societat ni com a individus”.

Segons Sílvia Cubo, cofundadora i CEO de Neuro in Business: «juntament amb la situació de desconnexió social provocada per la situació actual, hem d’afegir que certes companyies de jocs o aplicacions creen estratègies molt ben dissenyades per a generar una dependència i això també ha augmentat la FOMO (Fear of missing out), provocant l’efecte arrossegament de molts joves per por de quedar-se exclosos del grup. I aquesta és una situació que no és socialment sostenible».

A més a més, destaca que aquesta investigació no seria possible sense la base de bon projecte educatiu de les escoles escollides i la seva bona predisposició, així com la col·laboració de montepio i de les empreses de jocs Devir i Tranjis. Cubo afegeix que «és un luxe poder treballar amb empreses i entitats que tenen uns valors i un compromís social tan real que els porta a col·laborar amb iniciatives socials com aquesta”.

Les escoles escollides per participar en el projecte d’investigació van iniciar fa un parell d’anys una recerca al voltant de les activitats necessàries per desenvolupar competències no cognitives com la resiliència, l’assertivitat, l’empatia o l’autocontrol.

Aquestes competències no estan directament relacionades amb les activitats pròpies del cervell que es posen en joc en l’adquisició del coneixement (com ho són les competències bàsiques implicades en la formació tradicional), però s’ha demostrat que són de vital importància en el desenvolupament de la persona madura en la vida social i laboral i milloren les habilitats necessàries per a afrontar circumstàncies adverses.

El director pedagògic d’aquestes dues escoles, Ferran Riera, està convençut de la necessitat de canviar alguns hàbits que s’han aguditzat en els últims anys.

Segons Riera «en els darrers temps de la pandèmia s’ha desvetllat amb més claredat la necessitat d’oferir als nostres fills una alternativa a les activitats basades en l’ús d’aplicacions o jocs informàtics. L’adequació dels jocs de taula a les necessitats educatives dels nois i noies s’ha posat de manifest i han aparegut nombroses peticions d’un reclam, per part dels agents educatius, a aquestes activitats».

Font: Nació Digital