A l’article anterior hem explicat en què consisteixen els VMP(Vehicles de Mobilitat Personal). Més enllà dels inconvenients que puguin causar pel seu mal ús, és un mitjà de transport que té moltes bondats i que s’anirà expandint cada cop més. Els VMP vindran a jugar un paper essencial dins d’una nova mobilitat sostenible, perquè redueixen la contaminació atmosfèrica i acústica, afavoreixen els recorreguts curts “d’última milla”, el repartiment de petites mercaderies i la intermodalitat amb el transport públic. També cal destacar un ús reduït de l’espai públic, no és el mateix una sola persona desplaçant-se en patinet que en un cotxe particular. El fet que siguin molt competitius de preu és un altre factor que explica la seva ràpida expansió, sobretot entre els joves o persones amb menys capacitat econòmica, i d’alguna manera democratitza el transport.
Desafortunadament no tot són “flors i violes”, i cal posar a l’altra banda de la balança els inconvenients que genera la seva sobtada irrupció. El principal problema que presenta és la convivència entre aquests vehicles, els vianants i la resta de vehicles que circulen. Aquests conflictes es deuen en parts iguals al desconeixement de la normativa per part dels seus usuaris, un ús incívic en molts casos, una inadequada adaptació del nostre espai urbà i una manca de normativa homogènia que no generi incerteses als usuaris. També cal destacar el risc a un major grau de sedentarisme perquè estem substituint desplaçaments que es podrien fer a peu o en bicicleta.
Davant de tots aquests inconvenients, no si val demonitzar l’invent perquè ja hem vist que té prou virtuts, sinó que cal buscar solucions a cadascuna d’aquestes problemàtiques.
Josep M Soler · Director montepio
