Els temps de pandèmia són confusos i estranys. En ple període de confinament, la dona d’un soci de Manresa va estar ingressada a l’Hospital Clínic de Barcelona.
Quan va ser donada d’alta, el nostre soci ens va demanar si tindria cap problema per fer el desplaçament amb el seu cotxe i anar a buscar la seva dona.
En principi aquesta era una causa justificada i ningú no li havia de posar cap trava per fer-ho, i així li ho vam comunicar. Efectivament, el trajecte fins a l’hospital va anar rodat i el nostre soci va poder reunir-se amb la seva dona.
Un cop retrobats, amb l’alta sota el braç i ben contents de poder tornar a casa plegats, van anar cap al cotxe, ho van carregar tot, van seure als seients i, amb els cinturons cordats i la clau al contacte, es van trobar que el cotxe no es volia posar en marxa.
Després d’uns quants intents i de lamentar-se que allò només podia passar l’únic dia que el cotxe havia de sortir de Manresa, la parella ens va trucar per demanar ajuda.
Ens vam posar en marxa i ens vam posar en contacte amb la companyia asseguradora per tal de tornar cotxe i matrimoni cap a Manresa al més aviat possible.
La grua portaria el cotxe al seu taller habitual i la parella aniria a casa en taxi.
Se’ns va fer saber que s’haurien d’enviar dos taxis a buscar-los perquè així es mantindria la distància de seguretat entre persones obligatòria durant el confinament.
Com que complim la normativa rigorosament, vam enviar dos taxis, un per a cada membre del matrimoni, que els van portar, primer un i després l’altra, a la casa de Manresa on viuen junts havent respectat les distàncies necessàries.
